Vet aquí un gat, vet aquí un gos que aquest conte ja s'ha fos

Avui és l’últim dia de classe. Tornem a anar a la gespa i xerrem tranquil·lament sobre el transcurs de l’assignatura. Sento el sol acariciar-me la pell; l’aire copeja suaument el meu cabell i sento una serenor interior aclaparadora. Aquí acaba el nostre aprenentatge, o almenys una part d’ell, ja que aquests coneixements que hem anat construint aniran evolucionant.

Valoro molt positivament el decurs d’aquesta assignatura. Potser el que més m’ha captivat ha sigut la metodologia emprada: ni una sola classe magistral. És la segona assignatura de la carrera que realitzo sense classes magistrals i això em demostra que realment aquest sistema es pot dur a terme i a més amb èxit. L’any passat van impartir tota l’assignatura de psicologia mitjançant treball col·laboratiu i realment va funcionar molt bé. Recordo que gairebé no calia estudiar per a l'examen perquè mitjançant la confrontació de punts de vista divergents havies anat adquirint els coneixements significativament, és a dir, perdurablement. Vaig trobar aquella metodologia força interessant però aquesta encara més, perquè he descobert el potencial que poden arribar a tenir els debats.

Compartir coneixement ens fa créixer, evolucionar; i pensar i reflexionar sobre el que fem, el que escolten o el que sentim encara més. Mitjançant la reflexió arrepleguem i reorganitzem tot allò que el nostre cap a sigut capaç de captar transformant-lo en quelcom més sucós.  

D’altra banda, penso que l’assignatura, tot i que hem tingut molta feina, ha sigut bastant relaxada, o almenys així m’he sentit. El fet de no tenir exàmens i de saber des d’un principi totes les tasques que havíem de fer ens ha permès planificar-nos i deixar-nos emportar per la màgia de l’aprenentatge. I vet aquí, que hem trobat una altra manera d’avaluar d’una manera constructiva, utilitzant l’avaluació com una eina de millora més que com una eina per qualificar.

Tot i així, m’ha sorprès que l’aprenentatge sobre les TIC hagi acabat aquí. I m’estranya que amb la importància que atorga el currículum a les noves tecnologies no hi hagi cap assignatura destinada al seu aprenentatge, i més tenint present que la generació d’alumnes que tindrem en sabrà més que nosaltres.

Per últim, espero i desitjo, en un futur,  poder posar en pràctica tota aquesta nova metodologia, arribar a les aules i poder transformar allò que no funciona o que podria funcionar millor.

«Hi ha moltes coses que fem en l’educació només “perquè sempre s’han fet”, però potser ningú s’ha detingut a pensar si s’esquerdaria quelcom en el sòlid edifici de la societat, si es deixessin de fer i s’ocupés el temps en coses més útils.» (Chadwick i Rivera (1991:67)

Aconseguir vèncer la por als canvis és un camí difícil però tot un repte que em motiva i m’empenta a continuar indagant i provant nous mètodes.  

I vet aquí un gat, vet aquí un gos que aquest conte ja s’ha fos.