La creació d'una unitat didàctica

Avui hem realitzat en grup una unitat didàctica. Primer de tot hem pensat quina àrea i quin tema treballar. Vam escollit tractar els éssers vius, però d’una manera interdisciplinar, treballant també l’àmbit les llengües perquè pensem que la competència comunicativa és la base de tots els aprenentatges i per aquest motiu cal impulsar-la  des de totes les àrees.

Un cop decidit el grup d’edat, la durada, etc, vam començar a llegir el currículum per tal d’adequar els objectius, continguts i criteris d’avaluació d’aquell cicle.

El primer conflicte que va sorgir va ser per on començar a dissenyar. Hi ha una tendència a començar per les activitats i a partir de les activitats descriure els objectius. Jo opino que s’ha de començar pels objectius i els continguts perquè si no corres el risc de deixar continguts importants sense treballar. I un cop clar tens clars els objectius que et permetin desenvolupar les competències dissenyar les activitats.

Mentre anàvem redactant els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació vam tenir la sensació que estàvem repetint el mateix en els tres punts i va sorgir el dubte si ho estàvem fent bé o no. Però, finalment, amb el currículum com a guia vam poder resoldre els nostres dubtes.

LA NOSTRA MASCOTA
Justificació: apropar els alumnes al món dels éssers vius
Grup clase: 1er	Durada: 3 setmanes	Període: 1 Trimestre	Curs escolar: 2010-2011	Àrea: Coneixement del medi  natural, social i cultural
Objectius -Conèixer l’entorn proper. -Participar activament en el grup. -Atendre la diversitat. -Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement.			Competències bàsiques -Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. -Competència artística i cultural. -Competència de tractament de la informació i competència digital. -Competència d’autonomia i iniciativa personal. -Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. -Competència social i ciutadana.
Criteris d’avaluació -Valorar la importància de protegir el medi. -Distingir els animals aquàtics. -Participar activament en les activitats. -Saber escriure els noms correctament.			Continguts -Característiques dels animals aquàtics -Observació directe d’éssers aquàtics a l’aula. -Exploració de l’entorn a partir de la nostra mascota mitjançant el treball col·laboratiu. -Identificació de diferències i similituds. -Comunicació oral de les observacions. -Ús de fonts orals, imatges i materials.
Activitats -Tria i presentació de la mascota / elecció del nom/elecció de l’encarregat setmanal / explicació d’hàbits higiènics necessaris i observació directa. -Què és un peix? On viu? Què menja? Com es reprodueix? (depenent de les curiositats de l’alumnat). -Cerca de fotografies d’animals aquàtics. Portar i explicar el que ha portat cadascú (colors, mides, etc.). -Realització del mural amb les fotografies (mura amb forma de peix). -Diferències entre els diferents tipus d’animals aquàtics. -Visualització d’una pel·lícula (buscando a Nemo). -Identificació i reflexió dels animals. Es facilita un full amb imatges dels animals en el qual hauran d’escriure el nom i algun comentari.

Les unitats didàctiques

L’últim dia vam fer una dinàmica de grup, el philips 66 o millor dit “46”. En la qual vam treballar els components d’una unitat didàctica. Nosaltres vam decidir que tots aquests ítems havien de formar part d’una unitat didàctica.

      Objectius

      Continguts

      Temporalització (número de sessions)

      Materials

      Organització de l’aula

      Organització de l’espai (si es treballa fora de l’aula)

      Contextualització del tema, justificació

      Criteris d’avaluació

      Organització de les activitats i activitats en si

      Nivell dels alumnes

      Número d’alumnes

      Competències bàsiques

      Relacions amb altres àrees

      Adaptacions per nens amb necessitats especials

Tot i que em va sorprendre que vam encertar bastant bé les indicacions del currículum, ens vam deixar una que considero molt important: la reflexió final.

Avaluar la nostra tasca, el nostre rol com a docents ens possibilita millorar la nostra pràctica educativa. “Repensar lo pensado” com va dir Paulo Freire (Cartas a quien pretende ensenyar, p.28); reflexionar, esdevé la millor eina del bon docent.

Convertir-se en un mestre reflexiu ens permet prendre consciència del que fem i adaptar la nostra actuació a les diferents necessitats de cada moment i de cada persona. Però reflexionar vol dir també autoavaluar-se i no tothom pot o està disposat a fer-ho. Primer, perquè per autoavaluar-se s’ha de tenir un bon coneixement sobre sí mateix, i s’ha de ser capaç d’analitzar-se objectivament; ser capaç de posar en dubte les teves pròpies creences. I en segon lloc perquè per avaluar-se s’ha de ser capaç de reconèixer els propis errors i estar disposat a canviar.

Criteris per a la tria de llibres

   

Avui hem començat la sessió parlant dels criteris per a la tria dels llibres. El que més m’ha sobtat és que els llibres no es puguin canviar en 4 anys. Això fa plantejar-me la importància de la seva avaluació i selecció. Per tant,  la tria de llibres no es pot realitzar a la babalà i la seva avaluació requereix d’una bona planificació, d’una bona plantilla amb els criteris a tenir en compte i sobretot d’una gran coordinació entre tot l’equip docent. De fet, crec que aquesta tasca s’hauria de realitzar en grup per poder coordinar els continguts de les diferents matèries. D’aquesta manera s’evitaria l’avorriment de treballar els mateixos continguts una vegada i una altra en les diferents àrees.

Però la coordinació i el treball en equip és converteix moltes vegades en una odissea. Formes de pensar diferents i formes diverses de comunicar-se poden confluir en un mar de controvèrsies poc constructives. Les emocions interfereixen en les nostres relacions socials, són estats afectius que influeixen i determinen la motivació, l’autoestima i ,per tant, en el mode de percebre la realitat. Però les emocions no només determinin la conducta de la persona si no que a més provoquen reaccions conductuals en l’altre.

El concepte d’intel·ligència emocional fa referència a la capacitat de controlar les pròpies emocions i la dels altres, i regular així les relacions socials. A més, comprèn habilitats com l’empatia i l’altruisme imprescindibles per a viure en societat. Conèixer les nostres emocions ens ajuda a controlar-les i a més a preveure conductes futures en els alumnes.

El coneixement i control de les emocions és ,per tant, una competència indispensable de tot professor que millorarà la seva motivació i creativitat, i l’ajudarà a conèixer-se, autocontrolar-se i a saber dirigir, negociar, manejar i liderar adequadament les relacions amb els seus alumnes i amb la resta de l’equip docent de manera productiva i constructiva.

Per aquest motiu, crec que és molt important que els mestres tinguin un bon coneixement sobre les seves capacitats i habilitats per poder controlar-les i millorar-les i que tot mestre hauria d’estat format i ben preparat per treballar en equip.

Tornant al tema de la tria de llibres, crec que entre el gran ventall de criteris que s’hauria de seguir és important  que es tingui en compte si els continguts segueixen les indicacions del currículum; si són adequats per al nivell de cada curs; si resulten motivadors i desperten l’interès dels infants; si les activitats fomenten el treball cooperatiu i les habilitats d’anàlisi i de creativitat; si l’estructura és gradual, ordenada i coherent; si permet atendre la diversitat de l’aula; si les activitats permeten la coavaluació i l’autoavaluació, etc. Però, a part de tenir en compte aquest criteris pedagògics, cal tenir-ne presents d’altres, com per exemple, el pes, el preu i la seva possible reutilització.

D’altra banda, la socialització dels llibres em sembla força interessant i crec que l’administració hauria de subvencionar en totes les escoles públiques aquest material. Si l’escola és un element transformador de la societat i un element precursor de la igualtat social tots els alumnes haurien de tenir els mateixos recursos en quant material escolar. Però això requereix de noves polítiques socials i d’una ampliació de la xarxa de serveis i recursos municipals.

Després de parlar sobre els criteris de la tria de llibres, en Martí va llençar tres preguntes a l’aire: és necessari fer deures? És necessari repetir curs? És necessari fer exàmens?

Aquests dies he estat pensant en això, són qüestions que ja s’han plantejat en altres assignatures i que sempre queden sense respondre, tot és molt heterogeni...Jo penso que els deures és una arma de dos talls. Per una banda, ajuda a la interiorització dels continguts i de l’altre fomenta les desigualtats socials ja que no totes les famílies disposen dels mateixos recursos econòmics, socioculturals i subjectius (teoria de la reproducció de Bordieu i Bernstein) per ajudar els seus fills a fer els deures. Per tant, crec que si volem reduir les desigualtats socials i el fracàs escolar caldria que l’escola disposes d’aules de reforç o d’ajuda per als nens que no tenen espai, material o algú que els ajudi a fer els deures a casa.

Després, repetir curs pot tenir efectes molt diversos en la persona. El que està clar és que repetir ha de desmotivar molt a l’alumne, que de cop i volta es troba en un aula plena de desconeguts i amb l’etiqueta de repetidor a l’esquena. La influència que exerceixen les expectatives dels altres configuren la identitat i el comportament de l’alumne repetidor. Aquest fenomen, conegut com l’efecte pigmalió és el cercle de la profecia autocumplida i a l’escola pot influir vertiginosament en el rendiment escolar. La interiorització d’aquestes etiquetes arriba a afectar les variables personals internes com l’autoconcepte i l’autoestima, modificant inclús la seva motivació. Per això, crec que abans de prendre la important decisió de que algun alumne repeteixi curs s’han de valorar tot els efectes que pot produir dita acció.  A més, crec que la solució seria respectar els ritmes individuals de cada alumne, però per això caldrien molts més recursos que ara per ara són impossibles.

Finalment, sobre la qüestió de la utilització dels controls com a eina per avaluar ocorre el mateix. Penso que hi ha altres maneres més productives d’avaluar els alumnes. Per exemple mitjançant treballs o portafolis. A més em sembla més constructiu i eficaç que l’alumne pugui refer o completar la feina si el mestre creu que no assolit tots els objectius, mentre que amb els exàmens, a part de fomentar l’aprenentatge memorístic no dóna aquesta opció. 

   

Anàlisi d'un llibre de text

Analitzem dos llibres d’anglès, un de segon curs de l’editorial Macmillan i un altre de sisè de l’editorial Oxford.

Què és el primer que fas quan ho tens a les teves mans? El primer que hem fet, i de manera intuïtiva, ha sigut fullejar-lo, després m’ha cridat l’atenció les vinyetes amb les historietes i he continuat fullejant-lo parant esment en aquestes pàgines. Després m’he parat en la lliçó 5 perquè he vist un text més llarguet i he volgut llegir-lo per veure si l’entenia i fer-me una idea del nivell que es treballava. Després hem estat mirant l’índex, tot i que al llibre de segon curs no en té.

Com ho mires, des de quin lloc? En un primer moment ho hem mirat més des del punt de vista d’un mestre ja que hem mirat els continguts que es treballaven: el vocabulari, la gramàtica, etc. Després, si els continguts estaven ben plantejats, així com si els nens tindrien interès pels temes que es tracten, si estaven ven contextualitzats i el grau de motivació que es podria aconseguir treballant amb aquest llibre. Després de pensar tot això vaig continuar fullejant-lo per observar les activitats, però aquest cop, des del punt de vista d’un alumne, tal com faig amb els meus llibres d’anglès quan els compro, i fins i tot, vaig intentar fer una activitat que trobava divertida.

Què és el que primer et crida l’atenció, què és el que més t’importa d’ell? El que més ens va cridar l’atenció van ser els colors vius i la quantitat de dibuixos que tenien els dos, així com l’aspecte més divertit i poc formal del llibre de sisè. L’organització i l’estructura és bastant similar en ambdós, les lliçons giren al voltant d’un tema com per exemple “The Egyptian treasure” i a partir d’aquesta idea es treballa el vocabulari i la gramàtica. A més a més, totes les lliçons tenen la mateixa estructura: listen and repeat; listen to the story; listen, point and repeat; listen and chant; listen and say; play the game; listen and read; act out; listen and sing; i practise pronunciation.

D’altra banda, vam considerar que el més important era que els continguts del llibre fossin els adequats per aquella etapa i que les activitats es poguessin treballar de manera significativa.

Per què ho triaries i per què no? Ambdós llibres estan força bé, jo els triaria perquè tracten el context real de l’alumne i temes que per a ells poden ser força interessants i motivadors. Tot i que la majoria de les activitats són bastants tancades, repetitives i no fomenten el treball cooperatiu. Crec que haurien d’haver més activitats preparades per treballar en petit grup o en parelles.

Quin currículum segueix? L’oficial o dóna marges de llibertat? Aquests llibres s’adapten bastant bé als continguts curriculars, tot i que, si només es treballés amb aquests llibres quedarien sense treballar molts continguts summament importants com ,per exemple, tots els continguts relacionats amb les TIC, i per tant, no s’aconseguirien tots els objectius que hi planteja el currículum.

Quina idea o concepte d’ensenyament transmet? La concepció que tenim és que aquests llibres fomenten molt l’aprenentatge memorístic i  repetitiu, així com, el treball individual.

Què estic disposa a fer amb ell? El llibre està bé com a guia, però jo no seguiria la majoria d’activitats, fomentaria per sobre de tot el diàleg, el treball col·laboratiu, les pluges d’idees, la participació, així com els treballs de recerca d’informació.

Com està estructurada? Pràcticament no hi ha teoria, introdueixen en cada lliçó una mica de vocabulari i la resta es treballa a partir de petits textos, diàlegs i moltes activitats, sobretot d’escoltar i repetir.

Existeix gradualitat en el desenvolupament dels continguts i les activitats? Sí que existeix gradualitat en ambdós. En el de segon curs es comença amb activitats de dibuix i amb temes ja coneguts com els colors i els números i poc a poc es va introduint vocabulari nou i exercicis d’escriptura. En el de sisè, tot i que hi ha poca gradualitat, els textos són cada vegada una mica més llargs i complexos. Això també ocorre amb la gramàtica, que també es va complicant, així com amb els textos que han de compondre.

Quines activitats descartaries, quines deixaries? Les activitats que aprofitaria seria sobretot els listening i els readings perquè estan molt bé relacionats amb el vocabulari i la gramàtica de cada lliçó. També deixaria les de representació ja que així també es treballaria l’expressió corporal. Les que descartaria o modificaria serien sobretot les de treball individual i els jocs que tenen la mateixa estructura i es repeteixen en cada lliçó.

 Series capaç de resoldre les activitats proposades? Doncs, m’he trobat que amb algunes activitats del llibre de sisè no seria capaç perquè no hi ha instruccions. Però en general són bastants fàcils.

En definitiva, els llibres de text són una bona guia per al professorat, tot i que, no seria recomanable només utilitzar aquests llibres com a únic mètode d’estudi dels alumnes perquè no treballen tots els objectius que planteja el currículum. 

Comparació currículum i Davini

Comencem la classe amb un joc, hem de d’endreçar-nos i fer una filera. Un cop en filera en Martí ens divideix per grups i realitzem la comparativa entre la LOE i l’article de Davini.

Durant la posada en comú, vam trobar més semblances que diferències. Però els dos estan d’acord en tenir en compte el context i els coneixements previs de l’alumnat, el temps necessari per organitzar-los, les seves relacions i jerarquitzacions.

Mentre que Davini remarca l’actualitat o validesa dels continguts per tal de seleccionar-los,  així com l’organització de la seqüència de diferents sistemes: lineal, progressiva i recapituladora, i oberta, en comptes de ser únicament lineal com la LOE. A més a més proposa la identificació dels modes de pensament per tal de crear estratègies d’aprenentatge.

Tanmateix, el currículum para esment en la importància de tractar els continguts en el marc d’una idea general i de manera relacionada i amb una seqüenciació lineal de menys a més dificultat. Que a més calia treballar-los en diferents àrees i intentar integrar-los amb el que els alumnes ja saben, sempre plantejant problemes relacionats amb fets reals o quotidians per tal que l’aprenentatge esdevingui significatiu.

Nosaltres, un cop analitzats els dos textos vam pensar que per tal de seleccionar i organitzar els continguts seria interessant poder tractar-los d’una manera global i relacional, de tal manera que les diferents matèries estiguessin unides per un tema central tal com planteja el treball per projectes. 

Que a més, sempre s’ha de tenir present el context real i els coneixements previs de l’alumnat per tal que tinguin sentit i esdevinguin aprenentatges significatius, endemés de poder aplicar-los a situacions i contextos diferents per tal d’aconseguir la seva interiorització i la transferència a la pràctica real. Això vol dir que també cal treballar de manera interdisciplinar i sense deixar a banda les relacions de dependència dels coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals.

D’altra banda, hem considerat que la seqüenciació no havia d’ésser únicament lineal ja que amb una seqüenciació oberta aconseguiríem fomentar la creativitat, l’autonomia i l’esperit crític dels infants.   

Finalment, tots aquests ítems no es poden separar del menester d’adequar els continguts a les necessitats i motivacions individuals de cadascú tan indispensables per aconseguir l’èxit escolar. 

La relació entre els objectius i els criteris d'avaluació

Avui hem fet una dinàmica de grup en la qual hem buscat la relació entre els objectius d’aprenentatge i els criteris d’avaluació de l’àrea d’educació física. El que més m’ha sorprès ha sigut que els objectius són generals per als tres cicles i que per tant a l’hora de dissenyar les unitats didàctiques has de basar-te en els continguts de cada cicle si no vols treballar un objectiu que potser no és l’adequat per a aquell curs.

Però també m’ha sobtat que no tots els continguts tenen el seu criteri d’avaluació. Per exemple, a cicle inicial el contingut “acceptació crítica de la pròpia realitat i elaboració de l’autoimatge” que respon a l’objectiu número 1 (conèixer, acceptar i valorar l’activitat física com a mitjà d’exploració per a l’elaboració de l’autoimatge, l’autoestima i l’autoconfiança) no veig que tingui relació amb cap criteri d’avaluació. Així com, el contingut “apreciació del joc com a una activitat comuna a totes les cultures” que correspondria a l’objectiu 10 (conèixer i valorar la diversitat d’activitats físiques, lúdiques i esportives com a elements culturals, propis i d’altres cultures, mostrant una actitud crítica tant des de la perspectiva de participant com d’espectador), tampoc té cap criteri d’avaluació.

Jo pensava que cada objectiu havia de tenir el seu criteri d’avaluació però veig que no sempre és així. Per a mi el currículum tal com està estructurat em genera molt dubtes. Trobo que els objectius haurien d’estar distribuïts per cursos i hauria d’anar acompanyat, cadascun d’ells, del seu propi criteri d’avaluació i dels continguts. D’aquesta manera sabríem d’una manera més clara com i què s’ha de treballar i avaluar cada objectiu. Aquesta distribució seria una bona molt bona guia sobretot pels mestres novells.

Tal com està estructurat el currículum sembla que hagis de partir dels continguts o fins i tot dels criteris d’avaluació per a realitzar la programació, com si els objectius no servissin per a res.

La creació del google docs

Tornem a estar en una aula d’informàtica, avui per crear un Google Docs. En ell anirem creant entre totes les integrants del grup el nostre treball per a la wiki. Un altre cop les noves tecnologies entren a la nostra vida i ens proporcionen una altre eina per treballar cooperativament de manera fàcil, àgil i senzilla, estalviant-nos temps en desplaçaments i respectant la disponibilitat dels usuaris. Aquesta aplicació, així com altres que sorgeixen del Web 2.0 ens facilita la possibilitat de compartir i crear coneixement de manera virtual.

Aquí us deixo un tutorial per a Google Docs

D’altra banda, les noves tecnologies estan introduint canvis que poden millorar el procés d’aprenentatge, creen nous entorns de comunicació i noves maneres d’aprendre. Això requereix  d’una adaptació, per part dels docents i especialistes, als nous recursos tecnològics i d’una formació constant que permeti una incessant adaptació als canvis d’un món tan dinàmic.

Les competències bàsiques

Avui em parlat de tot una mica, més sobre el currículum, sobre els llibres de text, dels continguts, de la sisena hora, de les competències, etc.

Parlar de la sisena hora ha sigut interessant, no sabia que aquesta sisena hora servia per equiparar l’escola pública amb la privada . Tot i així crec que aquesta mesura pot servir per a millorar les mancances d’alguns alumnes de l’escola pública però no per a reduir les desigualtats socials ja que l’escola privada s’adaptarà ràpidament i oferirà nous serveis per continuar mantenint les diferències. A més crec, que la sisena hora s’ha introduït més com una estratègia del govern per guanyar el prestigi i el vot de les classes més baixes, que realment, per acabar amb les desigualtats socials, ja que des del meu punt de vista, l’escola és el mitjà de control social mitjançant el qual el govern intenta reproduir el sistema desigual però lucratiu del capitalisme i privilegiar així la funció reproductora del poder.





Després vam veure un vídeo de la conferència “Com ensenyar i avaluar les competències”. En el vídeo explicaven com ensenyar a ser competent i a aprendre. Em va sobtar la importància d’ensenyar a aprendre, a pensar i com és de necessari ensenyar a pensar per ser competent. Sembla que l’objectiu de treballar per competències en comptes de per continguts és desenvolupar persones autònomes, amb capacitat per prendre decisions i per participar i actuar de manera autònoma en la societat. Persones que pensin de manera crítica, analitzin, reflexionin, es comuniquin, que descobreixin per ells mateixos, que tinguin iniciativa i sobretot que sàpiguen conviure amb els altres.

A més, si la introducció de la sisena hora ha de donar resposta a la necessitat d’incrementar l’atenció personalitzada dels infants ¿per què a la majoria d'escoles s'estan oferint les mateixes activitats que en les "extraescolars”?. I ¿Totes aquestes activitats plantejades ajuden a assolir les competències bàsiques?

Aquesta concepció ens porta a un canvi en la nostra manera de fer, de planificar, de crear i  d’organitzar. Un canvi en el que cal prioritzar les activitats de reflexió per tal que l’estudiant conegui com i quan ha d’utilitzar els coneixement que té. I un canvi que a més ens fa replantejar-nos la importància de la seqüència didàctica com a mitjà per adquirir les competències. Dita successió determina tres classes d’activitats: inicials, de desenvolupament i de síntesi, que permeten la transferència dels coneixements apresos i la seva aplicació a la resolució de problemes o situacions pràctiques en diferents contextos, per tal de consolidar els nous aprenentatges i reconèixer la seva utilitat. Activitats que a més han de potenciar el treball col·laboratiu i fomentar la metacognició.

Així mateix, l’avaluació guanya també un paper molt important, ja que té una funció reguladora de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Permet adaptar les estratègies a les característiques de l’alumne i implica considerar l’autoavaluació i la coavaluació com eines per aprendre a aprendre. Com a exemple, nombroses escoles utilitzen el portafoli com un instrument que ajuda a l’alumne a ser conscient de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge.

A més a més, avaluar competències vol dir comprovar la capacitat que l’alumne té per reorganitzar allò que ha après per transferir-lo a situacions i contextos nous, i no avaluar només la quantitat de conceptes que ha memoritzat. Per tant, a l’hora de dissenyar les activitats d’avaluació s’ha de tenir en compte que el que volem avaluar realment és la capacitat per pensar en situacions complexes i per prendre decisions argumentades analitzant críticament la informació