diumenge, 20 de març del 2011

Dinàmica coneixement i role-playing.

Segon dia de classe, el mestre proposa una activitat per començar a conèixer-nos. Em de trobar persones que tinguin afinitats amb nosaltres. Al principi costa trencar el gel. La activitat comença i tots quedem immòbils en el nostre lloc, asseguts mirant la pissarra. Poc a poc anem preguntant al nostre voltant, el clima és fred però poc a poc comencen a sentir-se alguns riures. Cada cop que trobes alguna semblança amb algú et sents més còmode i segura, i poc a poc el clima comença a ser més càlid. Fins i tot comences a ajudar als companys “ aquella noia d’allà també vol fer l’especialitat d’anglès...”. Tot d’un plegat, comencem a crear vincles entre nosaltres, comencem a relacionar-nos i a conèixer-nos.

L’activitat acaba i em sento diferent a l’inici, miro la noia que tinc al costat, parlem, ara em sento més motivada.

De seguida el Martí presenta una altra activitat, forma tres grups aleatòriament i ens fa representar una situació d’aprenentatge a l’aula. Al principi sorgeixen dubtes entre el grup perquè les instruccions són molt obertes, però poc a poc, entre tots, van sorgint idees i ens anem sentint més còmodes i segurs, creem, parlem, discutim, tothom aporta el seu punt de vista, tothom se sent segur perquè no està sol.

Jo em sento molt còmode, les aportacions meves més les dels altres acaben donant un bon  resultat. Després de realitzar la representació ens sentim més a prop els uns dels altres, els vincles comencen a ser més forts.

Els grups van representar una classe d’Anglès, una d’Acció Tutorial i una de Matemàtiques. La de matemàtiques,semblava recrear ,segurament, una classe de sisè de primària ja que es tractaven temes com el tabac. Durant la sessió els alumnes romanien asseguts en taules individuals i les dues mestres estaven situades enfront. L’escena representava una organització d'aula tradicional.  Només començar la sessió sorgeix un conflicte entre els alumnes. La mestra intenta tallar i continuar amb la classe de matemàtiques però els alumnes estan tan esverats que és impossible, preval per tant la concepció d’una planificació rígida i unidisciplinar. Les mestres utilitzen un to autoritari i distant, llençant ordres contínuament (calla, ara això no toca, dóna’m el mòbil, he dit que us poseu al davant, etc.) intentant per sobre de tot exercir la seva autoritat, intentant que els alumnes obeeixin.

Després, les mestres s’adonen que no poden portar a terme la sessió de matemàtiques i accedeixen a tractar el conflicte, tot i que, més que tractar-lo, és a dir, mitjançar entre els alumnes, intenten exercir el seu criteri. No es crea, per tant, un clima afectiu que afavoreixi una construcció significativa ja que el tracte és més bé distant.
D’altra banda, els mestres no estableixen normes de participació i relació entre elles i els alumnes i entre els alumnes que fomentin les relacions inter-personals i les habilitats socials. La falta de normes provoca que a la sessió no hi hagi bon ambient i que els alumnes no participin correctament per optimitzar el seu aprenentatge a més de confondre llibertat amb llibertinatge. 

Finalment, ni es fan matemàtiques ni es resol el conflicte, desaprofitant la ocasió de tractar temes en el que l’alumnat demostra interès i per tant, podria resultar més significatiu.

D’altra banda, a la sessió d’Acció Tutorial també esdevé un conflicte només començar la sessió, però en aquest cas, la mestra decideix tractar-lo immediatament. L’organització de l’aula és també tradicional, el tracte es més cordial i deixa que els alumnes participin. La mestra intenta mitjançar entre els alumnes, llença preguntes intentant que els alumnes reflexionin sobre el que està succeint, però preval la intenció de sermonejar i els judicis de valor (això no està bé, no s’ha de fer això, etc.) més que guiar en la seva resolució. Tampoc s’estableixen normes de participació i els alumnes parlen sense organització. A més l’atenció de la mestra se centra en les alumnes que estan confrontades, deixant de banda a la resta que van a la seva.  Finalment, el conflicte tampoc se soluciona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada