Avui hem parlat del Currículum. És curiós com un mateix concepte pot tenir diferents significats. El que més em va sobtar és el fet que alguns mestres no se l’hagin ni mirat, tot i que és veritat que els llibres de text ja marquen els continguts tinc curiositat per saber en quin criteri es basen per escollir-los.
A part d’això, la meva experiència primerenca amb el currículum no ha sigut avui, sinó el semestre passat, quan vaig haver de fer una unitat didàctica d’Educació Física. El que més em va sobtar va ser trobar unes indicacions tant obertes, realment no m’ho esperava, tampoc esperava trobar les activitats però vaig haver de recórrer a uns quants llibres de la biblioteca per saber que calia treballar específicament en un curs en concret.
Un altre concepte que em va costar assimilar va ser el de treballar per competències, dissenyar activitats pensant en el desenvolupament de competències més que en el dels continguts i com treballar-les de manera transversal. Finalment vaig entendre que les competències són l’element essencial del currículum i que funcionen d’enllaç entre els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació.
El currículum, per tant, es basa en la connexió entre aprenentatges per ajudar a l’alumne a traspassar els coneixements d’una àrea o matèria a una altra. I vaig pensar que per aconseguir amb èxit dita connexió feien falta activitats diversificades que comportessin múltiples formes d’organitzar l’aula i impliquin recursos diferenciats, com per exemple, compaginar el treball de l’alumnat en grup, amb l’individual, per parelles i en petit grup. I així ho vaig intentar fer a la unitat didàctica interdisciplinar.
D’altra banda, vaig pensar que en el projecte educatiu de centre (PEC) trobaria indicacions més concretes, però tampoc ha sigut així, ja que només és un altre llistat d’idees o més ben dit, les senyes d’identitat d’un centre. Tot i que reconec que em plau no trobar-me explícitament el que he de fer, ja que d’aquesta manera pots actuar sota el teu criteri.
Per poder fer front a aquest gran repte multicultural que ens trobem a les aules cal posar interès en aquells aspectes del discurs que no es troben en les paraules i que són decisives per entrar en sintonia amb una persona, com per exemple, el tacte, la mirada, el to, l’entonació o els gestos. Així doncs, la formació del professorat esdevé primordial en quant a la consecució d’aquestes habilitats.
Quan ho vam aconseguir, va crear grups a partir d’aquest ordre. Llavors vam analitzar l’àrea d’educació física classificant les competències especifiques, els continguts, etc. Vam estar discutint entre nosaltres i, tot i que només calia seleccionar la informació que a més estava ressaltada en negreta.
Em va fer gràcia, una frase que va dir el Martí “us compliqueu la vida” no sé si va ser així exactament però es el que per a mi va significar. Estem tan acostumats a rebre unes indicacions claríssimes del que hem de fer i quan no hi són ens aborden els dubtes, sorgeixen les inseguretats i necessitem que algú ens confirmi si el que estem fent està bé.
D’altra banda, un altre concepte em crida l’atenció: connexions. El currículum està dissenyat per treballar de forma transversal, llavors si això vol dir incorporar l’anglès en una classe de matemàtiques o d’educació física, o treballar la plàstica en una sessió de matemàtiques, llavors com s’organitza l’horari d’acord amb la programació del currículum?


Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada