Avui hem dibuixat una aula i hem vist un vídeo sobre els espais d’algunes escoles. La meva aula era semblant a la de la meva infantesa, però amb la diferència que les taules eren per a cinc persones en comptes de per a dues i que hi havia un projector. Però, quina realitat hi ha a les escoles actuals? Tot i que ens trobem en un món en constant evolució, el qual ha sofert grans canvis en pràcticament totes les àrees, l’educació continua arrelada als seus inicis. Comencen a albirar-se petits canvis en quant a les noves tecnologies, alguns ordinadors a les aules, alguns projectors, però, és tot això suficient per a què els alumnes s’adaptin a la nostra societat?.
D’altra banda, l’organització a l’aula continua sent bastant tradicional, es continua treballant individual, el mestre continua sent el transmissor de la informació, etc. Crec que si l’educació té l’objectiu que els alumnes siguin competents per a viure en societat caldria començar per ensenyar a compartir a l’escola, ensenyar a treballar conjuntament. Per això, la distribució d’aula hauria d’ésser diferent, així com fomentar les activitats cooperatives ja que treballar en grup és molt més enriquidor.
Tant bon punt vaig començar a dibuixar l’aula, van venir-me records de totes les situacions d’aprenentatge que he viscut. Vaig crear l’aula a partir de les meves pròpies vivències. La idea de dibuixar l’aula amb les taules individuals o en parella la vaig descartar de seguida, i tenia clar que els nens havien d’estar en grup. Vaig dubtar en dibuixar l’aula en forma d’u, com la meva classe d’anglès, o per grups. Finalment em vaig decantar pels grups, ja que en anglès encara que estem en “u” sempre acabem treballant en parelles o en grups de tres persones, ja que treballar amb més de tres resulta molt incòmode perquè els que estan als extrems acaben participant menys. Mentre que si posem les taules en grups de cinc, sempre que vulguem fer un debat entre tots podem canviar en aquell moment l’ordenació.
D’altra banda, les noves tecnologies esdevenen un element indispensable en les nostres aules, ja que a la nostra societat broten per totes bandes, les utilitzem gairebé per tot: banca online, compres, oci, contractar serveis, buscar feina, per estudiar, per comunicar-nos, etc. Si l’escola és un element socialitzador no pot desentendre’s de les noves tecnologies. Cal per tant, que els alumnes aprenguin a utilitzar-les per tal d’adaptar-se amb èxit a la societat de la informació.
Després de veure el vídeo sobre l’arquitectura de les escoles vaig reflexionar sobre quina intenció hi ha al darrere de la seva construcció. Com que treballo a l’administració ja n’he vist moltes vegades que l’estètica predomina per sobre d’altres qüestions. Tant problema qui fa el projecte, tant com qui l’escull no són experts en educació, i reprodueixen la idea d’escola que tenen ells i a més hi afegeixen canvis sense cap fonament científic, només perquè volen que la seva construcció sigui la més innovadora per tal d’aconseguir prestigi.
El fet que hi hagi pocs canvis en les escoles actuals respon, per a mi, al desinterès generalitzat que la societat l’atorga al món de l’educació. L’educació és un sector molt desvalorat, amb poc prestigi i la construcció de les nostres escoles no és més que el reflex d’aquesta situació.
D’altra banda, em va sobtar no trobar espais a l’aire lliure on poder treballar. Els espais oberts únicament s’utilitzen per l’esbarjo o per l’educació física, quan es podrien utilitzar perfectament per treballar altres matèries d’una manera divertida i activa. Les activitats a l’aire lliure són més disteses i més creatives, i es podria treballar matèries com les matemàtiques, la física, l’expressió oral, les dramatitzacions, etc. O almenys això m’agradaria a mi, ja que no m’agrada gaire passar tot el dia entre quatre parets, no és l’ambient natural on hauríem d’estar. Notar el sol a la cara o el vent t’omple de vida.
Finalment, vam acabar la sessió amb una història d’aprenentatge i preparant el màster de caça de dracs. Entre les diferents assignatures que vam creure necessàries va ser la de les pràctiques ja que vam creure que l’aprenentatge no pot estar descontextualitzat i que cal traspassar els coneixements a la vida real de l’alumne per a què els aprenentatges esdevinguin significatius. Per això, els estudiants del vídeo havien fracassat, ja que no van ser capaços de traspassar els coneixements que havien adquirit a l’aula a la situació real, a més de saber relacionar-los entre ells.
El currículum de caça de dragons ha de basar-se en les necessitats reals dels alumnes i fomentar per sobre de tot l’aprenentatge actiu i el traspàs dels aprenentatges a la realitat de l’alumnat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada