Les competències bàsiques

Avui em parlat de tot una mica, més sobre el currículum, sobre els llibres de text, dels continguts, de la sisena hora, de les competències, etc.

Parlar de la sisena hora ha sigut interessant, no sabia que aquesta sisena hora servia per equiparar l’escola pública amb la privada . Tot i així crec que aquesta mesura pot servir per a millorar les mancances d’alguns alumnes de l’escola pública però no per a reduir les desigualtats socials ja que l’escola privada s’adaptarà ràpidament i oferirà nous serveis per continuar mantenint les diferències. A més crec, que la sisena hora s’ha introduït més com una estratègia del govern per guanyar el prestigi i el vot de les classes més baixes, que realment, per acabar amb les desigualtats socials, ja que des del meu punt de vista, l’escola és el mitjà de control social mitjançant el qual el govern intenta reproduir el sistema desigual però lucratiu del capitalisme i privilegiar així la funció reproductora del poder.





Després vam veure un vídeo de la conferència “Com ensenyar i avaluar les competències”. En el vídeo explicaven com ensenyar a ser competent i a aprendre. Em va sobtar la importància d’ensenyar a aprendre, a pensar i com és de necessari ensenyar a pensar per ser competent. Sembla que l’objectiu de treballar per competències en comptes de per continguts és desenvolupar persones autònomes, amb capacitat per prendre decisions i per participar i actuar de manera autònoma en la societat. Persones que pensin de manera crítica, analitzin, reflexionin, es comuniquin, que descobreixin per ells mateixos, que tinguin iniciativa i sobretot que sàpiguen conviure amb els altres.

A més, si la introducció de la sisena hora ha de donar resposta a la necessitat d’incrementar l’atenció personalitzada dels infants ¿per què a la majoria d'escoles s'estan oferint les mateixes activitats que en les "extraescolars”?. I ¿Totes aquestes activitats plantejades ajuden a assolir les competències bàsiques?

Aquesta concepció ens porta a un canvi en la nostra manera de fer, de planificar, de crear i  d’organitzar. Un canvi en el que cal prioritzar les activitats de reflexió per tal que l’estudiant conegui com i quan ha d’utilitzar els coneixement que té. I un canvi que a més ens fa replantejar-nos la importància de la seqüència didàctica com a mitjà per adquirir les competències. Dita successió determina tres classes d’activitats: inicials, de desenvolupament i de síntesi, que permeten la transferència dels coneixements apresos i la seva aplicació a la resolució de problemes o situacions pràctiques en diferents contextos, per tal de consolidar els nous aprenentatges i reconèixer la seva utilitat. Activitats que a més han de potenciar el treball col·laboratiu i fomentar la metacognició.

Així mateix, l’avaluació guanya també un paper molt important, ja que té una funció reguladora de tot el procés d’ensenyament-aprenentatge. Permet adaptar les estratègies a les característiques de l’alumne i implica considerar l’autoavaluació i la coavaluació com eines per aprendre a aprendre. Com a exemple, nombroses escoles utilitzen el portafoli com un instrument que ajuda a l’alumne a ser conscient de tot el procés d’ensenyament i aprenentatge.

A més a més, avaluar competències vol dir comprovar la capacitat que l’alumne té per reorganitzar allò que ha après per transferir-lo a situacions i contextos nous, i no avaluar només la quantitat de conceptes que ha memoritzat. Per tant, a l’hora de dissenyar les activitats d’avaluació s’ha de tenir en compte que el que volem avaluar realment és la capacitat per pensar en situacions complexes i per prendre decisions argumentades analitzant críticament la informació