Asseguda davant de l’ordinador, intento escriure les primeres paraules d'aquest bloc. Comencen a aparèixer les primeres idees: carpeta d’aprenentatge, reflexions... “reflexions des de la meva cambra”. Estem a prop del 8 de març, forts sentiments broten des de la meva ànima, i recordo aquelles paraules que Montserrat Abelló dedicà a Virginia Woolf “una cambra pròpia” (1929).
Cadascú ha de tenir
La seva cambra
I un pati blau on passejar els seus dubtes
Una cambra pròpia, un espai per pensar i reflexionar sobre el que fem, com ho fem i perquè o fem; un espai per créixer com a persones. Un espai que en general no tenim, immersos en les nostres responsabilitats, endollats a la televisió i altres materialismes, tant els homes com les dones, estem perdent l’espai que tant necessitem. Trobem-lo.
quina sorpresa llegir una cita de l'abelló!! nena, estàs feta una fiera!! no sé si un bloc acabarà sent una cambra íntima o el què hi escriguis serà l'ombra del què passi a la cambra, però en tot cas està molt bé, és molt necessària aquesta intimitat sincera per poder verbalitzar i cossificar les idees en paper o en pantalla, que és l'única manera d'endreçar-les...... juntament amb explicar-les en un bar d'amagat amb dues cerveses de més i l'esperança que s'oblidin.
ResponElimina