Estem a l’aula d’informàtica, avui hem de crear el bloc. De cop i volta, el Martí diu “ja podeu començar” i tots ens quedem un altre cop immòbils. ¿Què esperàvem?. Doncs, les instruccions del mestre. Tots havíem assumit que el Martí ens explicaria com crear un bloc, que ens donaria les instruccions a seguir, i nosaltres aniríem seguint les seves indicacions. Tenim la concepció del mestre com un mer transmissor de coneixements, qui pren les decisions i dóna les ordres, i de l’alumne com a receptor de la informació i titella de les seves instruccions.
En comptes d’això que tots esperàvem vam tenir que participar de forma activa, investigar, buscar, pensar i toquejar fins a crear i dissenyar el nostre propi bloc, fomentant així un aprenentatge significatiu. D’altra banda, el Martí tenia un paper diferent a l’habitual, el de guia i ajuda del nostre aprenentatge. D’aquesta manera l’aprenentatge mitjançant la pròpia experimentació esdevé més significatiu.
Estem acostumats a ser autòmats, màquines d’imitar accions que limiten la nostra creació. Ens costa tenir iniciativa i llençar-nos a descobrir i a crear. Fins i tot, sentim por i inseguretats cada cop que hem de treballar sols. Però cada vegada que ho aconseguim creix la nostra autoestima i alguna cosa ens empenta a continuar descobrint, fins i tot, ens atrevim a innovar, sorgeix la creativitat.
Donar un espai en el qual cada alumne disposa del temps necessari per aprendre, sense presses, és permetre que tots desenvolupin les seves capacitats i que tots se sentin capaços i segurs. Respectar els ritmes individuals de cadascú és ajudar a desenvolupar totes les seves potencialitats.
D’altra banda, atorgant a l’alumne el seu espai, respectant el seu ritme d’aprenentatge, s’aconsegueix fomentar la competència d’autonomia i iniciativa personal i es desenvolupen habilitats com la creativitat, la responsabilitat i la confiança en un mateix.
Aquí us deixo un tutorial per crear un bloc
Aquí us deixo un tutorial per crear un bloc


Veig que és una constant el tractament de la creativitat i l'autonomia en l'aprenentatge, i ja saps que d'això no en sé un borrall, però cada cop que sento algú que en parla em vénen al cap aquelles paraules del García Lorca en què deia que “Si es verdad que soy poeta por la gracia de Dios ‑o del demonio‑ también lo es que lo soy por la gracia de la técnica y del esfuerzo, y de darme cuenta en absoluto de lo que es un poema.”
ResponEliminaPer altra banda també em fa la sensació que s'està intentant posar molta pressió sobre l'educació formal i carregar-li els morts de ingent quantitats de factors en la vida d'un noi o una noia que puguin no funcionar i que fan que li puguin mancar certes habilitats. L'educació formal, la no formal, l'educació en valors... haurien de treballar en paral·lel, però coneixent cadascuna els contorns i les competències de les altres, no trobes?