Avui hem parlat de l’atenció a la diversitat. Primer de tot hem debatut el significat “d’atenció a la diversitat”. La primera paraula que sorgeix és “diferent” seguit de “capacitats” i “dificultats”. Per a mi, l’atenció a la diversitat no és més que una atenció individualitzada. Tots som diferents, tenim habilitats, capacitats, interessos, motivacions i necessitats dissemblants.
Tendim a pensar que l’atenció a la diversitat només engloba aquells nens amb problemes de salut o deficiències. A mi, no m’agrada utilitzar aquesta última paraula, perquè té una connotació massa negativa. Prefereixo dir diferències, tot i que, durant molt de temps, també ha tingut un sentit força negatiu, a mi m’agrada utilitzar-la des d’una perspectiva positiva.
Ens trobem en una societat globalitzada en constant evolució, els grans canvis soferts en els últims anys han donat lloc a noves necessitats que cal atendre de manera diversificada. L’escola, com a agent socialitzador cal que s’adapti i doni respostes a totes aquestes noves necessitats. Per tant, quan parlem d’atenció a la diversitat no podem oblidar d’incloure a aquells nens amb cultures i llengües diferents que requereixen d’un tracte diferenciat.
Per tant, atendre a la diversitat no és només atendre les necessitats dels infants amb TDHA, TDH, autisme, amb problemes auditius, de sordesa, de motricitat, de conducta, etc. Si no que vol dir donar resposta a les necessitats individuals de qualsevol alumne, respectar els seus ritmes d’aprenentatge, així com els interessos i les seves motivacions.
No obstant això, l’atenció a la diversitat de moment esdevé una utopia ja que la falta de recursos humans, materials i econòmics no permet atendre les necessitats de tots per igual. Potser perquè propendim a valorar tot allò que es semblant a nosaltres, i a allunyar-nos de les diferències. Sense adonar-nos discriminem la diversitat i afavorim l’homogeneïtzació quan el que hauríem de fer és potenciar les característiques de cadascú i entendre les diferències com quelcom enriquidor.
Aquí us deixo un vídeo que us ajudar a treballar les diferències des d’un aspecte positiu.
D’altra banda, no donem facilitats a la heterogeneïtat, i prova d’això és que aquest any hagi sigut el primer que a la selectivitat s’han adaptat els requisits per als dislèctics. A més d’això, els mestres no tenen la formació adequada per atendre i ajudar a aquests infants.
Esperem que un futur disposem dels recursos necessaris per poder adaptar la nostra pràctica a les necessitats dels infants.
Finalment, aquest és el llistat dels elements que cal adaptar per atendre a la diversitat:

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada