Atenció a la diversitat

Avui el Martí ens ha penjat el document “Els llibres de text de matemàtiques fan confondre els daltònics”. Sembla mentida que ningú hagi pensat abans en els problemes que podria ocasionar un simple llibre de matemàtiques. Però pitjor és encara que la majoria d’editorials no hagin adaptat els seus llibres i que l’Estat giri l’esquena a aquest fet.

D’altra banda, em sorprèn el fet que des de les escoles no es tinguin en compte aquestes necessitats, i em preocupa pensar que molts dels recursos didàctics que es treballen amb les noves tecnologies no estiguin preparats per daltònics o altres alumnes amb necessitats especials.  Si realment volem reduir el fracàs escolar hem de començar a plantejar-nos tots els possibles aspectes que incideixen en els resultats i apostar per la recerca.

Aquest fet,  reflexa la desvaloració i la despreocupació en l’educació en general i en les diferències personals en particular. Tendim a discriminar, a segregar tot el que és diferent a l’estàndard, a tot allò que se surt de la norma i l’escola com a agent socialitzador i precursor de la igualtat social que és hauria de vetllar per aquestes desigualtats. Puc entendre, encara que no ho comparteixi, que les empreses privades mirin pels seus interessos econòmics, de fet vivim en un món capitalista, però no puc entendre que ningú vetlli pels drets d’aquests infants.

Llavors que passa amb tots aquests nens, si a les empreses i escoles privades no són rendibles i a les escoles públiques no tenen suficients recursos per garantir el seu desenvolupament?

Aquí us deixo un vídeo molt interessant que va emetre TV3 fa molt poc i que reflexa molt bé la falta de recursos públics i la problemàtica de les famílies i dels infants amb necessitats especials.

Un fill llunyà

  

Amb els plans d’Atenció a la Diversitat s’està començant a pensar en les diferències individuals des d’una perspectiva positiva en lloc de considerar-les com dèficits. L’educació, per tant, lluny d’homogeneïtzar ha de donar resposta a totes les diferències sense cap mena de discriminació. Quan un nen amb necessitats educatives especials és integrat a l’escola sorgeixen canvis positius tant en el nen, com en les famílies i els companys.

No obstant això, sí volem garantir l’èxit escolar d’aquests alumnes, a més d’adaptar la nostra actuació, cal adaptar tots els materials. La metodologia i els materials emprats per qualsevol professional han de basar-se en les necessitats i capacitats individuals de cada individu.

Al cap i a fi, tots actuem de manera diferent ja que la diversitat és una característica intrínseca de l’ésser l’humà i engloba un ampli ventall de situacions en els extrems dels quals es troben les persones que s’allunyen del que és més habitual.

Tots tenim maneres diferents de veure el món, necessitats, interessos, capacitats i condicions educatives o afectives ben diferents. Detectar les necessitats de cadascú i donar una resposta adient que aconsegueixi el desenvolupament integral de totes les seves potencialitats és educar en la igualtat.

Això suposa la necessitat de reconèixer, valorar i respectar a les persones en un sentit ampli. La necessitat de crear una escola oberta i flexible que s’adapti a les necessitats de cada individu i un professorat degudament format i preparat per donar resposta a les situacions singulars i complexes dels alumnes.

La diversitat de persones, ja sigui d’origens, de llengües, costums, valors o cosmovisions del món, etc. planteja nous reptes i complexitats a la tasca educativa. El debat se centra en com volem conviure i educar en la diversitat.