Avui és el primer dia de classe després de la Setmana Santa, tornem a les rutines tant poc enyorades i a l’estrès quotidià. Les terrasses són plenes d’estrangers i nosaltres a classe, ofegats de calor i amb aquella flaire que em recorda tant a la meva infantesa, aquella que podíem ensumar després de la sessió d’educació física.
Bé, avui hem compartit amb els companys les unitats didàctiques que vam preparar l’altre dia a classe sobre els éssers vius, els mamífers, els animals aquàtics, el cos humà, l’anglès i el reciclatge. Tot i haver-les fet de pressa i corrents crec que van quedar força bé. Els objectius i els continguts corresponien als cicles treballats, es tractaven temes relacionats amb la vida real de l’alumne i algunes responien fins i tot als propis interessos dels alumnes, tot i que amb certa empenta o manipulació per part dels docents.
Nosaltres vam realitzar la unitat didàctica “La meva mascota” en la qual a partir d’una sessió inicial els alumnes escollien la mascota que volien tenir i un cop esbrinat els seus interessos i el que volien saber, es realitzava la unitat didàctica.
D’altra banda, totes les unitats didàctiques seguien els criteris curriculars i eren bastant coherents en quant a la graduació de la dificultat. Hi havia una evolució correlativa entre els objectius, els continguts i les activitats dels diferents cursos. És a dir, les activitats eren més complicades en cursos superiors. El que vam fer de forma gairebé intuïtiva es va aproximar bastant a la normativa actual.
Després de parlar de les unitats didàctiques va sorgir l’ocasió de parlar de la necessitat de millorar el nivell d’anglès a les escoles. El Martí va aprofitar aquesta oportunitat no prevista i donat l’interès que vam mostrar els alumnes va resultar una activitat molt significativa. Durant la xerrada van sorgir propostes de millora com posar dos mestres per aula (un amb un alt nivell d’anglès), realitzar altres matèries en anglès o augmentar el nivell d’hores de l’anglès, realitzar grups de treball per nivells i millorar el nivell d’anglès dels mestres.
Penso que la situació en la que ens trobem no només no aconseguirem millorar el nivell sinó que encara empitjorarà gràcies a les retallades en els pressupostos. La desvaloració i la despreocupació en l’educació ens porta cada vegada més a un món més conflictiu en el qual els nous valors de la societat moderna: poder, prestigi i diners prevalen per sobre de tot el que, encara alguns, considerem important.
Bé, aquests dies hem pogut veure pels mitjans de comunicació la boda entre Guillerm d’Anglaterra i Kate Middleton, la cerimònia de beatificació del Papa Juan Pablo II i algunes conferències i reunions amb servei de càtering inclòs. És curiós com en plena crisi mundial i amb els índexs de pobresa tant elevats encara es realitzin aquests actes tan ostentosos, mentre per altra banda es retallen ajudes i serveis socials a veritables necessitats.
Tornant a l’anglès, crec que la solució radica en exigir un bon nivell d’anglès a tot el professorat, treballar l’anglès de forma interdisciplinar i aconseguir despertar l’interès dels infants perquè sense interès no li trobaran sentit.
Una altra idea que va sorgir va ser separar els alumnes per nivells. A mi, tot el que sigui fer treballar als infants en grup i de forma col·laborativa em sembla molt bé, però trobo molt perillós separar-los per nivells perquè en el moment que els distribueixes estàs transmeten les teves expectatives negatives cap als alumnes amb més dificultats. I aquestes expectatives condicionaran el seu rendiment. No obstant això, formar grups de treball heterogenis potencia més la construcció de coneixement ja que esdevenen més conflictes entre punts de vista moderadament divergents. Aquesta confrontació moderada dóna lloc, gairebé sempre, a una millora significativa en la producció ja que les controvèrsies suposen una voluntat de superar les discrepàncies i quan es resolen satisfactòriament poden tenir un efecte positiu sobre la socialització, el desenvolupament intel·lectual i l’aprenentatge escolar.
D’altra banda, al posar alumnes amb diferents necessitats fomentem l’ajuda mútua. El fet d’haver d’explicar el coneixement a un company ajuda a construir un marc de coneixements millor organitzat ja que requereix aclarir, aprofundir i reorganitzar el propi coneixement, i al mateix temps fa a l’alumne més conscient de les seves pròpies llacunes i incorreccions.




Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada