Avui hem començat la sessió fent un repàs dels treballs que queden per presentar. La tensió i l’angoixa es palpava a l’ambient tot i que sabíem quines eren les nostres tasques des del principi del semestre i hem tingut temps suficient per planificar la nostra feina i anar fent.
Recordo que el primer dia de classe el Martí ens va explicar els objectius de l’assignatura i les tasques que hauríem de realitzar per superar-la. També recordo la seguretat que em va donar no haver de fer cap examen i saber exactament el que havíem de fer amb el temps suficient per poder planificar i organitzar les tasques i el meu propi aprenentatge. Definir i compartir els objectius que cal assolir ens fa sentir-nos més implicats i compromesos.
Però, a més de definir els objectius cal també informar dels criteris que s’utilitzaran per avaluar perquè aquests condicionen completament els aprenentatges ja que els alumnes saben detectar què s’haurà de fer per aprovar i actuen en conseqüència.
Després vam realitzar en grups una pluja d’idees sobre les característiques que havia de tenir l’avaluació. Un cop discutides i anotades totes les aportacions ho vam posar en comú tota la classe. Aquestes són les idees que van sorgir fruit de la nostra interacció:
D’altra banda, em qüestiono si a les escoles s’estan seguint aquests criteris o no. I recordo amb certa recança l’ús de l’avaluació a la meva infantesa. Recordo aquells exàmens finals en els quals t’ho jugaves tot i que un cop fet no hi havia la possibilitat de poder millorar. Allà quedava aquell número que et torbava l’ànim i determinava l’arribada dels temuts càstigs o els premis tan desitjats.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada