L’últim dia vam fer una dinàmica de grup, el philips 66 o millor dit “46”. En la qual vam treballar els components d’una unitat didàctica. Nosaltres vam decidir que tots aquests ítems havien de formar part d’una unitat didàctica.
Tot i que em va sorprendre que vam encertar bastant bé les indicacions del currículum, ens vam deixar una que considero molt important: la reflexió final.
Avaluar la nostra tasca, el nostre rol com a docents ens possibilita millorar la nostra pràctica educativa. “Repensar lo pensado” com va dir Paulo Freire (Cartas a quien pretende ensenyar, p.28); reflexionar, esdevé la millor eina del bon docent.
Convertir-se en un mestre reflexiu ens permet prendre consciència del que fem i adaptar la nostra actuació a les diferents necessitats de cada moment i de cada persona. Però reflexionar vol dir també autoavaluar-se i no tothom pot o està disposat a fer-ho. Primer, perquè per autoavaluar-se s’ha de tenir un bon coneixement sobre sí mateix, i s’ha de ser capaç d’analitzar-se objectivament; ser capaç de posar en dubte les teves pròpies creences. I en segon lloc perquè per avaluar-se s’ha de ser capaç de reconèixer els propis errors i estar disposat a canviar.

Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada