Criteris per a la tria de llibres

   

Avui hem començat la sessió parlant dels criteris per a la tria dels llibres. El que més m’ha sobtat és que els llibres no es puguin canviar en 4 anys. Això fa plantejar-me la importància de la seva avaluació i selecció. Per tant,  la tria de llibres no es pot realitzar a la babalà i la seva avaluació requereix d’una bona planificació, d’una bona plantilla amb els criteris a tenir en compte i sobretot d’una gran coordinació entre tot l’equip docent. De fet, crec que aquesta tasca s’hauria de realitzar en grup per poder coordinar els continguts de les diferents matèries. D’aquesta manera s’evitaria l’avorriment de treballar els mateixos continguts una vegada i una altra en les diferents àrees.

Però la coordinació i el treball en equip és converteix moltes vegades en una odissea. Formes de pensar diferents i formes diverses de comunicar-se poden confluir en un mar de controvèrsies poc constructives. Les emocions interfereixen en les nostres relacions socials, són estats afectius que influeixen i determinen la motivació, l’autoestima i ,per tant, en el mode de percebre la realitat. Però les emocions no només determinin la conducta de la persona si no que a més provoquen reaccions conductuals en l’altre.

El concepte d’intel·ligència emocional fa referència a la capacitat de controlar les pròpies emocions i la dels altres, i regular així les relacions socials. A més, comprèn habilitats com l’empatia i l’altruisme imprescindibles per a viure en societat. Conèixer les nostres emocions ens ajuda a controlar-les i a més a preveure conductes futures en els alumnes.

El coneixement i control de les emocions és ,per tant, una competència indispensable de tot professor que millorarà la seva motivació i creativitat, i l’ajudarà a conèixer-se, autocontrolar-se i a saber dirigir, negociar, manejar i liderar adequadament les relacions amb els seus alumnes i amb la resta de l’equip docent de manera productiva i constructiva.

Per aquest motiu, crec que és molt important que els mestres tinguin un bon coneixement sobre les seves capacitats i habilitats per poder controlar-les i millorar-les i que tot mestre hauria d’estat format i ben preparat per treballar en equip.

Tornant al tema de la tria de llibres, crec que entre el gran ventall de criteris que s’hauria de seguir és important  que es tingui en compte si els continguts segueixen les indicacions del currículum; si són adequats per al nivell de cada curs; si resulten motivadors i desperten l’interès dels infants; si les activitats fomenten el treball cooperatiu i les habilitats d’anàlisi i de creativitat; si l’estructura és gradual, ordenada i coherent; si permet atendre la diversitat de l’aula; si les activitats permeten la coavaluació i l’autoavaluació, etc. Però, a part de tenir en compte aquest criteris pedagògics, cal tenir-ne presents d’altres, com per exemple, el pes, el preu i la seva possible reutilització.

D’altra banda, la socialització dels llibres em sembla força interessant i crec que l’administració hauria de subvencionar en totes les escoles públiques aquest material. Si l’escola és un element transformador de la societat i un element precursor de la igualtat social tots els alumnes haurien de tenir els mateixos recursos en quant material escolar. Però això requereix de noves polítiques socials i d’una ampliació de la xarxa de serveis i recursos municipals.

Després de parlar sobre els criteris de la tria de llibres, en Martí va llençar tres preguntes a l’aire: és necessari fer deures? És necessari repetir curs? És necessari fer exàmens?

Aquests dies he estat pensant en això, són qüestions que ja s’han plantejat en altres assignatures i que sempre queden sense respondre, tot és molt heterogeni...Jo penso que els deures és una arma de dos talls. Per una banda, ajuda a la interiorització dels continguts i de l’altre fomenta les desigualtats socials ja que no totes les famílies disposen dels mateixos recursos econòmics, socioculturals i subjectius (teoria de la reproducció de Bordieu i Bernstein) per ajudar els seus fills a fer els deures. Per tant, crec que si volem reduir les desigualtats socials i el fracàs escolar caldria que l’escola disposes d’aules de reforç o d’ajuda per als nens que no tenen espai, material o algú que els ajudi a fer els deures a casa.

Després, repetir curs pot tenir efectes molt diversos en la persona. El que està clar és que repetir ha de desmotivar molt a l’alumne, que de cop i volta es troba en un aula plena de desconeguts i amb l’etiqueta de repetidor a l’esquena. La influència que exerceixen les expectatives dels altres configuren la identitat i el comportament de l’alumne repetidor. Aquest fenomen, conegut com l’efecte pigmalió és el cercle de la profecia autocumplida i a l’escola pot influir vertiginosament en el rendiment escolar. La interiorització d’aquestes etiquetes arriba a afectar les variables personals internes com l’autoconcepte i l’autoestima, modificant inclús la seva motivació. Per això, crec que abans de prendre la important decisió de que algun alumne repeteixi curs s’han de valorar tot els efectes que pot produir dita acció.  A més, crec que la solució seria respectar els ritmes individuals de cada alumne, però per això caldrien molts més recursos que ara per ara són impossibles.

Finalment, sobre la qüestió de la utilització dels controls com a eina per avaluar ocorre el mateix. Penso que hi ha altres maneres més productives d’avaluar els alumnes. Per exemple mitjançant treballs o portafolis. A més em sembla més constructiu i eficaç que l’alumne pugui refer o completar la feina si el mestre creu que no assolit tots els objectius, mentre que amb els exàmens, a part de fomentar l’aprenentatge memorístic no dóna aquesta opció.