Comparació currículum i Davini

Comencem la classe amb un joc, hem de d’endreçar-nos i fer una filera. Un cop en filera en Martí ens divideix per grups i realitzem la comparativa entre la LOE i l’article de Davini.

Durant la posada en comú, vam trobar més semblances que diferències. Però els dos estan d’acord en tenir en compte el context i els coneixements previs de l’alumnat, el temps necessari per organitzar-los, les seves relacions i jerarquitzacions.

Mentre que Davini remarca l’actualitat o validesa dels continguts per tal de seleccionar-los,  així com l’organització de la seqüència de diferents sistemes: lineal, progressiva i recapituladora, i oberta, en comptes de ser únicament lineal com la LOE. A més a més proposa la identificació dels modes de pensament per tal de crear estratègies d’aprenentatge.

Tanmateix, el currículum para esment en la importància de tractar els continguts en el marc d’una idea general i de manera relacionada i amb una seqüenciació lineal de menys a més dificultat. Que a més calia treballar-los en diferents àrees i intentar integrar-los amb el que els alumnes ja saben, sempre plantejant problemes relacionats amb fets reals o quotidians per tal que l’aprenentatge esdevingui significatiu.

Nosaltres, un cop analitzats els dos textos vam pensar que per tal de seleccionar i organitzar els continguts seria interessant poder tractar-los d’una manera global i relacional, de tal manera que les diferents matèries estiguessin unides per un tema central tal com planteja el treball per projectes. 

Que a més, sempre s’ha de tenir present el context real i els coneixements previs de l’alumnat per tal que tinguin sentit i esdevinguin aprenentatges significatius, endemés de poder aplicar-los a situacions i contextos diferents per tal d’aconseguir la seva interiorització i la transferència a la pràctica real. Això vol dir que també cal treballar de manera interdisciplinar i sense deixar a banda les relacions de dependència dels coneixements conceptuals, procedimentals i actitudinals.

D’altra banda, hem considerat que la seqüenciació no havia d’ésser únicament lineal ja que amb una seqüenciació oberta aconseguiríem fomentar la creativitat, l’autonomia i l’esperit crític dels infants.   

Finalment, tots aquests ítems no es poden separar del menester d’adequar els continguts a les necessitats i motivacions individuals de cadascú tan indispensables per aconseguir l’èxit escolar.