Característiques de l'avaluació

Avui hem començat la sessió fent un repàs dels treballs que queden per presentar. La tensió i l’angoixa es palpava a l’ambient tot i que sabíem quines eren les nostres tasques des del principi del semestre i hem tingut temps suficient per planificar la nostra feina i anar fent.

Recordo que el primer dia de classe el Martí ens va explicar els objectius de l’assignatura i les tasques que hauríem de realitzar per superar-la. També recordo la seguretat que em va donar no haver de fer cap examen i saber exactament el que havíem de fer amb el temps suficient per poder planificar i organitzar les tasques i el meu propi aprenentatge. Definir i compartir els objectius que cal assolir ens fa sentir-nos més implicats i compromesos.

Però, a més de definir els objectius cal també informar dels criteris que s’utilitzaran per avaluar perquè aquests condicionen completament els aprenentatges ja que els alumnes saben detectar què s’haurà de fer per aprovar i actuen en conseqüència.

Després vam realitzar en grups una pluja d’idees sobre les característiques que havia de tenir l’avaluació. Un cop discutides i anotades totes les aportacions ho vam posar en comú tota la classe. Aquestes són les idees que van sorgir fruit de la nostra interacció:

      Ha de tenir en compte la diversitat de l’aula

      No només s’han d’avaluar els resultats sinó també el procés

      Ha de ser continua

      S’han d’avaluar tant els coneixement com els procediments i les actituds

      Els criteris d’avaluació han d’estar relacionats amb els objectius

     S’han de fer servir l’autoavaluació i la coavaluació com a eines per fer més conscient a l’alumne del seu propi aprenentatge

      S’ha d’avaluar per competències i no per continguts

      Ha de ser una eina per detectar problemes d’aprenentatges

      Ha de servir perquè els alumnes millorin

      Ha de servir per millorar l’actuació docent

      Ha de ser flexible

      No ha de ser diferent d’allò treballat a classe

      Ha de tenir en compte els coneixement previs dels alumnes

      Ha de ser objectiva

      Ha de tenir com a finalitat identificar les necessitats educatives de l’alumnat

      Ha d’estar planificada i dividida en parts ben diferenciades

      Ha de ser adaptable al grup

      Ha de ser constructiva

      Ha d’estar orientada cap a l’obtenció de les competències bàsiques

      Els criteris de l’avaluació han d’ésser clars i coneguts per l’alumnat

      Les famílies han d’estar informades dels criteris d’avaluació

      Ha de fomentar la motivació i la participació

      Ha d’avaluar la globalitat

      Ha de tenir en compte el context

      Ha de ser individualitzada

Un cop acabada la sessió m'adono que posant les idees en comú han sorgit gairebé el doble d’ítems que en petit grup. I que mitjançant el diàleg tots hem participat i creat el nostre propi aprenentatge de manera molt més significativa que escoltant una classe magistral o llegint un llibre. A més a més, tenir la possibilitat de treballar en grup ens permet compartir la informació i reflexionar sobre el nostre propi procés.

D’altra banda, em qüestiono si a les escoles s’estan seguint aquests criteris o no. I recordo amb certa recança l’ús de l’avaluació a la meva infantesa. Recordo aquells exàmens finals en els quals t’ho jugaves tot i que un cop fet no hi havia la possibilitat de poder millorar. Allà quedava aquell número que et torbava l’ànim i determinava l’arribada dels temuts càstigs o els premis tan desitjats.  

Serveis educatius

Avui hem estat parlant dels serveis educatius que donen suport i assessorament a les escoles públiques i concertades:  CRP, EAP, ELIC, CREDA, CREDV, CdA. Per treballar-ho s’han creat petits grups de treball i s’ha assignat un servei per grup. Asseguts en rotllana, la dinàmica consistia en fer-nos preguntes entre nosaltres sobre cada servei. D’aquesta manera s’ha fomentat alhora el treball col·laboratiu i l’aprenentatge actiu ja que tothom participava i creava el seu propi coneixement.

Els mètodes d’aprenentatge-ensenyament tradicionals estan basats en l’aprenentatge passiu, en el qual el rol protagonista és assumit pel mestre qui , en el passat, transmetia els coneixements culturals i morals, mentre que els alumnes només eren mers receptors de la informació. L’ensenyament es caracteritzava per ésser verbal, metòdic i molt autoritari, i tenia l’objectiu d’homogeneïtzar a tots els estudiants i reproduir o perpetuar el model social establert.

La tendència actual enfront d’aquest model és l’aprenentatge actiu, en el qual el protagonista és l’alumne, qui participa en el seu propi ensenyament mitjançant l’experiència directa, mentre que el mestre assumeix el rol de guia i mediador. Aquest mètode pretén aconseguir desenvolupar el pensament crític i també creatiu.

Treballar de forma activa i en grup implica aprendre a col·laborar, organitzar-se i responsabilitzar-se. A més fomenta el debat i la crítica; ajuda a desenvolupar la confiança i l’autonomia dels infants; i et permet atendre de forma personalitzada la diversitat de l’aula.  

El con d’aprenentatge d’Edgar Dale mostra que les persones aprenem més quan participem activament en les activitats i menys quan només escoltem. D’aquesta manera la classe magistral esdevé el pitjor mètode per ensenyar. Tot i així, els mètodes tradicionals continuen fent-se servir a nombroses escoles i universitats.

Per tant, la dinàmica d’aquesta sessió m’ha semblat bastant encertada, sobretot valoro molt que durant tota la sessió hem participat de forma activa, ja que la majoria de dinàmiques dutes a terme a la universitat es basen en la distribució de la matèria entre els diferents grups, i un cop realitzat el treball cada equip l’exposa davant dels companys. El desenvolupament i l’exposició del treball que realitzes amb el teu grup esdevé molt significatiu mentre que durant les exposicions dels altres passes a ser un alumne passiu.  

D’altra banda, penso que aquesta sessió ens ha facilitat una informació molt valuosa que ens ajudarà a millorar i fer més eficaç la nostra tasca docent.

Les unitats didàctiques

Avui és el primer dia de classe després de la Setmana Santa, tornem a les rutines tant poc enyorades i a l’estrès quotidià. Les terrasses són plenes d’estrangers i nosaltres a classe, ofegats de calor i amb aquella flaire que em recorda tant a la meva infantesa, aquella que podíem ensumar després de la sessió d’educació física. 

Bé, avui hem compartit amb els companys les unitats didàctiques que vam preparar l’altre dia a classe sobre els éssers vius, els mamífers, els animals aquàtics, el cos humà, l’anglès i el reciclatge. Tot i haver-les fet de pressa i corrents crec que van quedar força bé. Els objectius i els continguts corresponien als cicles treballats, es tractaven temes relacionats amb la vida real de l’alumne i algunes responien fins i tot als propis interessos dels alumnes, tot i que amb certa empenta o manipulació per part dels docents.

Nosaltres vam realitzar la unitat didàctica “La meva mascota” en la qual a partir d’una sessió inicial els alumnes escollien la mascota que volien tenir i un cop esbrinat els seus interessos i el que volien saber, es realitzava la unitat didàctica. 

D’altra banda, totes les unitats didàctiques seguien els criteris curriculars i eren bastant coherents en quant a la graduació de la dificultat. Hi havia una evolució correlativa entre els objectius, els continguts i les activitats dels diferents cursos. És a dir, les activitats eren més complicades en cursos superiors. El que vam fer de forma gairebé intuïtiva es va aproximar bastant a la normativa actual.

Després de parlar de les unitats didàctiques va sorgir l’ocasió de parlar de la necessitat de millorar el nivell d’anglès a les escoles. El Martí va aprofitar aquesta oportunitat no prevista i donat l’interès que vam mostrar els alumnes va resultar una activitat molt significativa. Durant la xerrada van sorgir propostes de millora com posar dos mestres per aula (un amb un alt nivell d’anglès), realitzar altres matèries en anglès o augmentar el nivell d’hores de l’anglès, realitzar grups de treball per nivells i millorar el nivell d’anglès dels mestres.

Penso que la situació en la que ens trobem no només no aconseguirem millorar el nivell sinó que encara empitjorarà gràcies a les retallades en els pressupostos. La desvaloració i la despreocupació en l’educació ens porta cada vegada més a un món més conflictiu en el qual els nous valors de la societat moderna: poder, prestigi i diners prevalen per sobre de tot el que, encara alguns, considerem important.

Bé, aquests dies hem pogut veure pels mitjans de comunicació la boda entre Guillerm d’Anglaterra i Kate Middleton, la cerimònia de beatificació del Papa Juan Pablo II i algunes conferències i reunions amb servei de càtering inclòs. És curiós com en plena crisi mundial i amb els índexs de pobresa tant elevats encara es realitzin aquests actes tan ostentosos, mentre per altra banda es retallen ajudes i serveis socials a veritables necessitats.

Tornant a l’anglès, crec que la solució radica en exigir un bon nivell d’anglès a tot el professorat, treballar l’anglès de forma interdisciplinar i aconseguir despertar l’interès dels infants perquè sense interès no li trobaran sentit.

Una altra idea que va sorgir va ser separar els alumnes per nivells. A mi, tot el que sigui fer treballar als infants en grup i de forma col·laborativa em sembla molt bé, però trobo molt perillós separar-los per nivells perquè en el moment que els distribueixes estàs transmeten les teves expectatives negatives cap als alumnes amb més dificultats. I aquestes expectatives condicionaran el seu rendiment. No obstant això, formar grups de treball heterogenis potencia més la construcció de coneixement ja que esdevenen més conflictes entre punts de vista moderadament divergents. Aquesta confrontació moderada dóna lloc, gairebé sempre, a una millora significativa en la producció ja que les controvèrsies suposen una voluntat de superar les discrepàncies i quan es resolen satisfactòriament poden tenir un efecte positiu sobre la socialització, el desenvolupament intel·lectual i l’aprenentatge escolar.       

D’altra banda,  al posar alumnes amb diferents necessitats fomentem l’ajuda mútua. El fet d’haver d’explicar el coneixement a un company ajuda a construir un marc de coneixements millor organitzat ja que requereix aclarir, aprofundir i reorganitzar el propi coneixement, i al mateix temps fa a l’alumne més conscient de les seves pròpies llacunes i incorreccions.

La creació d'una unitat didàctica

Avui hem realitzat en grup una unitat didàctica. Primer de tot hem pensat quina àrea i quin tema treballar. Vam escollit tractar els éssers vius, però d’una manera interdisciplinar, treballant també l’àmbit les llengües perquè pensem que la competència comunicativa és la base de tots els aprenentatges i per aquest motiu cal impulsar-la  des de totes les àrees.

Un cop decidit el grup d’edat, la durada, etc, vam començar a llegir el currículum per tal d’adequar els objectius, continguts i criteris d’avaluació d’aquell cicle.

El primer conflicte que va sorgir va ser per on començar a dissenyar. Hi ha una tendència a començar per les activitats i a partir de les activitats descriure els objectius. Jo opino que s’ha de començar pels objectius i els continguts perquè si no corres el risc de deixar continguts importants sense treballar. I un cop clar tens clars els objectius que et permetin desenvolupar les competències dissenyar les activitats.

Mentre anàvem redactant els objectius, els continguts i els criteris d’avaluació vam tenir la sensació que estàvem repetint el mateix en els tres punts i va sorgir el dubte si ho estàvem fent bé o no. Però, finalment, amb el currículum com a guia vam poder resoldre els nostres dubtes.

LA NOSTRA MASCOTA
Justificació: apropar els alumnes al món dels éssers vius
Grup clase: 1er	Durada: 3 setmanes	Període: 1 Trimestre	Curs escolar: 2010-2011	Àrea: Coneixement del medi  natural, social i cultural
Objectius -Conèixer l’entorn proper. -Participar activament en el grup. -Atendre la diversitat. -Utilitzar la llengua com a eina per construir coneixement.			Competències bàsiques -Competència comunicativa, lingüística i audiovisual. -Competència artística i cultural. -Competència de tractament de la informació i competència digital. -Competència d’autonomia i iniciativa personal. -Competència en el coneixement i la interacció amb el món físic. -Competència social i ciutadana.
Criteris d’avaluació -Valorar la importància de protegir el medi. -Distingir els animals aquàtics. -Participar activament en les activitats. -Saber escriure els noms correctament.			Continguts -Característiques dels animals aquàtics -Observació directe d’éssers aquàtics a l’aula. -Exploració de l’entorn a partir de la nostra mascota mitjançant el treball col·laboratiu. -Identificació de diferències i similituds. -Comunicació oral de les observacions. -Ús de fonts orals, imatges i materials.
Activitats -Tria i presentació de la mascota / elecció del nom/elecció de l’encarregat setmanal / explicació d’hàbits higiènics necessaris i observació directa. -Què és un peix? On viu? Què menja? Com es reprodueix? (depenent de les curiositats de l’alumnat). -Cerca de fotografies d’animals aquàtics. Portar i explicar el que ha portat cadascú (colors, mides, etc.). -Realització del mural amb les fotografies (mura amb forma de peix). -Diferències entre els diferents tipus d’animals aquàtics. -Visualització d’una pel·lícula (buscando a Nemo). -Identificació i reflexió dels animals. Es facilita un full amb imatges dels animals en el qual hauran d’escriure el nom i algun comentari.

Les unitats didàctiques

L’últim dia vam fer una dinàmica de grup, el philips 66 o millor dit “46”. En la qual vam treballar els components d’una unitat didàctica. Nosaltres vam decidir que tots aquests ítems havien de formar part d’una unitat didàctica.

      Objectius

      Continguts

      Temporalització (número de sessions)

      Materials

      Organització de l’aula

      Organització de l’espai (si es treballa fora de l’aula)

      Contextualització del tema, justificació

      Criteris d’avaluació

      Organització de les activitats i activitats en si

      Nivell dels alumnes

      Número d’alumnes

      Competències bàsiques

      Relacions amb altres àrees

      Adaptacions per nens amb necessitats especials

Tot i que em va sorprendre que vam encertar bastant bé les indicacions del currículum, ens vam deixar una que considero molt important: la reflexió final.

Avaluar la nostra tasca, el nostre rol com a docents ens possibilita millorar la nostra pràctica educativa. “Repensar lo pensado” com va dir Paulo Freire (Cartas a quien pretende ensenyar, p.28); reflexionar, esdevé la millor eina del bon docent.

Convertir-se en un mestre reflexiu ens permet prendre consciència del que fem i adaptar la nostra actuació a les diferents necessitats de cada moment i de cada persona. Però reflexionar vol dir també autoavaluar-se i no tothom pot o està disposat a fer-ho. Primer, perquè per autoavaluar-se s’ha de tenir un bon coneixement sobre sí mateix, i s’ha de ser capaç d’analitzar-se objectivament; ser capaç de posar en dubte les teves pròpies creences. I en segon lloc perquè per avaluar-se s’ha de ser capaç de reconèixer els propis errors i estar disposat a canviar.

Criteris per a la tria de llibres

   

Avui hem començat la sessió parlant dels criteris per a la tria dels llibres. El que més m’ha sobtat és que els llibres no es puguin canviar en 4 anys. Això fa plantejar-me la importància de la seva avaluació i selecció. Per tant,  la tria de llibres no es pot realitzar a la babalà i la seva avaluació requereix d’una bona planificació, d’una bona plantilla amb els criteris a tenir en compte i sobretot d’una gran coordinació entre tot l’equip docent. De fet, crec que aquesta tasca s’hauria de realitzar en grup per poder coordinar els continguts de les diferents matèries. D’aquesta manera s’evitaria l’avorriment de treballar els mateixos continguts una vegada i una altra en les diferents àrees.

Però la coordinació i el treball en equip és converteix moltes vegades en una odissea. Formes de pensar diferents i formes diverses de comunicar-se poden confluir en un mar de controvèrsies poc constructives. Les emocions interfereixen en les nostres relacions socials, són estats afectius que influeixen i determinen la motivació, l’autoestima i ,per tant, en el mode de percebre la realitat. Però les emocions no només determinin la conducta de la persona si no que a més provoquen reaccions conductuals en l’altre.

El concepte d’intel·ligència emocional fa referència a la capacitat de controlar les pròpies emocions i la dels altres, i regular així les relacions socials. A més, comprèn habilitats com l’empatia i l’altruisme imprescindibles per a viure en societat. Conèixer les nostres emocions ens ajuda a controlar-les i a més a preveure conductes futures en els alumnes.

El coneixement i control de les emocions és ,per tant, una competència indispensable de tot professor que millorarà la seva motivació i creativitat, i l’ajudarà a conèixer-se, autocontrolar-se i a saber dirigir, negociar, manejar i liderar adequadament les relacions amb els seus alumnes i amb la resta de l’equip docent de manera productiva i constructiva.

Per aquest motiu, crec que és molt important que els mestres tinguin un bon coneixement sobre les seves capacitats i habilitats per poder controlar-les i millorar-les i que tot mestre hauria d’estat format i ben preparat per treballar en equip.

Tornant al tema de la tria de llibres, crec que entre el gran ventall de criteris que s’hauria de seguir és important  que es tingui en compte si els continguts segueixen les indicacions del currículum; si són adequats per al nivell de cada curs; si resulten motivadors i desperten l’interès dels infants; si les activitats fomenten el treball cooperatiu i les habilitats d’anàlisi i de creativitat; si l’estructura és gradual, ordenada i coherent; si permet atendre la diversitat de l’aula; si les activitats permeten la coavaluació i l’autoavaluació, etc. Però, a part de tenir en compte aquest criteris pedagògics, cal tenir-ne presents d’altres, com per exemple, el pes, el preu i la seva possible reutilització.

D’altra banda, la socialització dels llibres em sembla força interessant i crec que l’administració hauria de subvencionar en totes les escoles públiques aquest material. Si l’escola és un element transformador de la societat i un element precursor de la igualtat social tots els alumnes haurien de tenir els mateixos recursos en quant material escolar. Però això requereix de noves polítiques socials i d’una ampliació de la xarxa de serveis i recursos municipals.

Després de parlar sobre els criteris de la tria de llibres, en Martí va llençar tres preguntes a l’aire: és necessari fer deures? És necessari repetir curs? És necessari fer exàmens?

Aquests dies he estat pensant en això, són qüestions que ja s’han plantejat en altres assignatures i que sempre queden sense respondre, tot és molt heterogeni...Jo penso que els deures és una arma de dos talls. Per una banda, ajuda a la interiorització dels continguts i de l’altre fomenta les desigualtats socials ja que no totes les famílies disposen dels mateixos recursos econòmics, socioculturals i subjectius (teoria de la reproducció de Bordieu i Bernstein) per ajudar els seus fills a fer els deures. Per tant, crec que si volem reduir les desigualtats socials i el fracàs escolar caldria que l’escola disposes d’aules de reforç o d’ajuda per als nens que no tenen espai, material o algú que els ajudi a fer els deures a casa.

Després, repetir curs pot tenir efectes molt diversos en la persona. El que està clar és que repetir ha de desmotivar molt a l’alumne, que de cop i volta es troba en un aula plena de desconeguts i amb l’etiqueta de repetidor a l’esquena. La influència que exerceixen les expectatives dels altres configuren la identitat i el comportament de l’alumne repetidor. Aquest fenomen, conegut com l’efecte pigmalió és el cercle de la profecia autocumplida i a l’escola pot influir vertiginosament en el rendiment escolar. La interiorització d’aquestes etiquetes arriba a afectar les variables personals internes com l’autoconcepte i l’autoestima, modificant inclús la seva motivació. Per això, crec que abans de prendre la important decisió de que algun alumne repeteixi curs s’han de valorar tot els efectes que pot produir dita acció.  A més, crec que la solució seria respectar els ritmes individuals de cada alumne, però per això caldrien molts més recursos que ara per ara són impossibles.

Finalment, sobre la qüestió de la utilització dels controls com a eina per avaluar ocorre el mateix. Penso que hi ha altres maneres més productives d’avaluar els alumnes. Per exemple mitjançant treballs o portafolis. A més em sembla més constructiu i eficaç que l’alumne pugui refer o completar la feina si el mestre creu que no assolit tots els objectius, mentre que amb els exàmens, a part de fomentar l’aprenentatge memorístic no dóna aquesta opció.